L'Ombra d'un Angel Presoner del Cel i...: 2012

Julià Carax: és l’escriptor de la novel·la L’Ombra del Vent. Va escriure
també moltes altres obres, en català i en francès, com per exemple, La casa
vermella i El lladre de catedrals, però cap va tenir èxit, i tampoc L’Ombra del
Vent va tenir èxit.

Sophie Carax: Mare d’en Julià Carax. Ella és francesa, i que va estar
casada amb l’Antoni Fortuny, el pare d’en Julià. La Sophie no estima a l’Antoni
Fortuny, però està amb el per assegurar una casa a en Julià

Antoni Fortuny: És la persona que fa de pare a en Julià. Era propietari
d’una botiga de barrets, ja heretada de la seva família.

Ricard Aldaya: És el pare de Penelope. Es un home de negocis
i d’un gran prestigi entre els empresaris de Barcelona

Penélope Aldaya: Filla de Ricard Aldaya, és una noia morena i de fisonomia
fràgil. Va a la mateixa escola que en Julià Carax. Ella i ell es van enamorar.

Jordi Aldaya: És fill i germà dels dos últims personatges respectivament.
També fou amic d’en Julià Carax. Era un noi gelós, i arrogant amb en Julià,
però poc a poc ell i en Julià forjaran una gran amistat que quedarà anul·lada
per l’escapada d’en Julià a París i la història d’amor entre en Julià i la seva
germana.

Daniel Sempere: Personatge principal del relat. És un noi una mica reservat, agradable i educat. La seva mare va morir quan ell era petit i el seu pare va haver de criar-lo sòl. Va anar per primera vegada al Cementiri dels Llibres Oblidats quan tenia tot just deu anys i va ser llavors, quan va descobrir a Julián Carax i la seva obra, L'Ombra del Vent.

Senyor Sempere:És el pare d’en Daniel, aquest personatge és el que
introdueix en Daniel a la història, el que porta en Daniel al cementiri dels llibres
oblidats. Sense aquest personatge la història no hagués existit. El senyor
Sempere té una llibreria, on en Daniel hi treballa

Fermín Romero de Torres: És un captaire que ajuda a Daniel. A partir d'aquest dia es converteix en un treballador de la llibreria Sempre i el millor amic de Daniel. És un home de constitució prima, molt simpàtic, amable, divertit i agradable. S'enamora de Bernarda.

Tomàs Aguilar: Durant l’època de la infància va ser el millor amic d’en
Daniel

Beatriu Aguilar: és la germana del Tomàs Aguilar, i més tard la novia del
Daniel

Javier Fumero: És un inspector famós i condecorat, però molt mala persona. Va matar al pare de Clara. No té escrúpols, és antipàtic i li encanta fer patir la gent. Va darrere de Fermín des de fa molt temps. Quan era petit era amic de Carax i el fill únic dels conserges de Sant Gabriel. Era tímid i una mica esquerp.

Gustau Barceló: és l’oncle de la Clara Barceló, i amic del pare d’en Daniel.
La seva professió és la mateixa que el senyor Sempere, però ell es dedica a
llibres vells i capitanejava el gremi de llibreters de vell

Lain Coubert: és un personatge de la novel·la d’en Julià Carax, però aquest
personatge és real, ja que algú adopta el seu nom i la seva manera de ser i
vestir i es fa passar per aquest personatge que persegueix a en Daniel, i
l’amenaça de prendre-li ell llibre i fins i tot fer-li mal. És un home amb la cara
desfigurada i cremada, vestit amb roba de color negre, una capa i un barret
també de color negre

Núria Monfort Masdedeu: És la filla del porter del cementiri dels llibres
oblidats, l’ Isaac. Coneixia a en Carax, i havia tingut una història d’amor amb
ell, però ara estava casada amb un dels millors amics d’en Julià Carax, en
Miquel Moliner

Miquel Moliner: Era un dels millors amics d’en Julià Carax. Després de que
en Julià fugis cap a França, és ell el que segueix mantenint el contacte amb el
Julià. És va casar amb Núria Monfort, encara que ella no li va poder
correspondre amb l’amor que ell volia.

Bernarda: La Bernarda havia arribat a Barcelona poc després de la guerra,
fugint de la pobresa i d’un pare que abusava d’ ella. Venia del sud d’Espanya,
com a molt immigrants d’aquella època. Treballava a casa d’en Barceló com a
mestressa de casa. En Barceló se l’havia trobat quan ella treballava en una
parada de verdures al mercat del Born

Adrià Neri: És el professor de piano de la Clara Barceló. El primer cop que
aquest professor apareix a la història ens el presenten com a un home jove i
guapo

La Rociíto: és una prostituta amiga d’en Fermín

David Martín: comparteix l'amor pels llibres del seu antecessor, Daniel Sempere, el fill del llibreter. Al començament de la novel · la té 17 anys, i treballa a La veu de la indústria, un diari de la Ciutat Comtal. Viu, al principi, amb el seu pare en un àtic "suspès en les obres del Palau de la Música". Escriu relats i s'imagina els seus personatges com si fossin reals, com a Chloé Permanyer, la protagonista d'Els misteris de Barcelona, el seu primer escrit per entregues

El pare de David: violent i drogoaddicte, va lluitar en la guerra de les Illes Filipines. En tornar, la seva dona, la mare de David, l'abandona. Com que no tenia ofici algun, va demanar un lloc de vigilant nocturn a La veu de la indústria. Això servirà, entre altres coses, perquè el seu fill aconsegueixi una ocupació en la redacció

Pedro Vidal: el padrí literari de David. Treballa també en el diari, escrivint una columna setmanal de successos, i és amic de l'editor. Viu a Villa Helius, al barri de Pedralbes, i té una bona posició econòmica. Com a literat, és mediocre, i Martín haurà de ajudar-lo amb la novel · la que s'ha proposat escriure.

Andreas Corelli: l'editor misteriós que persegueix a David. La seva targeta assegura que treballa en Éditions de la Lumière, a París. Tenen la sorprenent capacitat de trobar sempre el protagonista, a qualsevol lloc, i ho sap tot d'ell. Vol que Martín escrigui un llibre per a ell, a canvi li oferirà alguna cosa que no podrà rebutjar.

Cristina Segnier: és la filla de Manuel, el xofer de Pere Vidal. Malgrat les seves primeres reticències, acabarà sent una mica més per a Martín que una simple amiga.

- Isabella: jove adolescent que li demana un treball d'ajudant a Martín, perquè "és l'únic escriptor" que coneix. També escriu, i el llibreter Sempere creu que té talent, per això l'anima a que parli amb Martín.

- Víctor Grandes: inspector de policia. Martín el coneixerà després del succés fatal en què es veuran implicats els editors Escombrat i Escombretes, per als que Martín treballa durant una època de la seva vida.

Mauricio Valls : Regenta la presó de Montjuïc i vol aprofitar-se de l'obra de David Martin.

Salgado: presoner num.13. Company de cel·la de Fermin Romero de Torres a Montjuïc.

El Castell de Montjuïc data de 1640 i fins entrat al segle XIX, estigué al servei de la ciutat.

Fou al 1808 quan s'entregà sense resistencia a les tropes franceses i començà l'època fosca d'aquesta instalació militar.

El 1842, sota les ordres d'Espartero s'utiliza per a bombardejar la ciutat de Barcelona per a reprimir les sublevacions que s'esdevenien.

Es convertir també als voltants d'aquells anys en presó i lloc de tortures per a qualsevol dissident.

Francesc Ferrer i Guàrdia fou afusellat al Castell i el President Companys a la Guerra Civil espanyola també perdia la vida al davant d'un escamot de afusellament.

No es de gaire bon record, doncs, per als habitants de la Ciutat Comtal.Actualment està previst que s'instal·li el Museu per la Pau, però, i es una opinió personal, no se si un lloc tant ombrívol i tètric es mereix ser la seu d'un lloc així o seria millor fer una gran festa d'enderrocament d'aquest símbol de repressió ciutadana.

Alguns dels protagonistes de "El presoner del Cel" David Martin, Fermin Romero de Torres, Mauricio Valls, Sebastián Salgado, cadascun amb un paper diferent passen pel Castell de Montjuïc.