Julià
Carax: és l’escriptor de la novel·la L’Ombra del Vent.
Va escriure
també moltes altres obres, en català i en francès, com per exemple, La casa
vermella i El lladre de catedrals, però cap va tenir èxit, i tampoc L’Ombra del
Vent va tenir èxit.
Sophie
Carax: Mare d’en Julià Carax. Ella és francesa, i que
va estar
casada amb l’Antoni Fortuny, el pare d’en Julià. La Sophie no estima a l’Antoni
Fortuny, però està amb el per assegurar una casa a en Julià
Antoni
Fortuny: És la persona que fa de pare a en Julià. Era
propietari
d’una botiga de barrets, ja heretada de la seva família.
Ricard
Aldaya: És el pare de Penelope. Es un home de negocis
i d’un gran prestigi entre els empresaris de Barcelona
Penélope
Aldaya: Filla de Ricard Aldaya, és una noia morena i de
fisonomia
fràgil. Va a la mateixa escola que en Julià Carax. Ella i ell es van enamorar.
Jordi
Aldaya: És fill i germà dels dos últims personatges
respectivament.
També fou amic d’en Julià Carax. Era un noi gelós, i arrogant amb en Julià,
però poc a poc ell i en Julià forjaran una gran amistat que quedarà anul·lada
per l’escapada d’en Julià a París i la història d’amor entre en Julià i la seva
germana.
Daniel Sempere: Personatge principal del relat. És un noi
una mica reservat, agradable i educat. La seva mare va morir quan ell era petit
i el seu pare va haver de criar-lo sòl. Va anar per primera vegada al Cementiri
dels Llibres Oblidats quan tenia tot just deu anys i va ser llavors, quan va
descobrir a Julián Carax i la seva obra, L'Ombra del Vent.
Senyor
Sempere:És el pare d’en Daniel, aquest personatge és
el que
introdueix en Daniel a la història, el que porta en Daniel al cementiri dels
llibres
oblidats. Sense aquest personatge la història no hagués existit. El senyor
Sempere té una llibreria, on en Daniel hi treballa
Fermín Romero de Torres: És un
captaire que ajuda a Daniel. A partir d'aquest dia es converteix en un
treballador de la llibreria Sempre i el millor amic de Daniel. És un home de
constitució prima, molt simpàtic, amable, divertit i agradable. S'enamora de
Bernarda.
Tomàs
Aguilar: Durant l’època de la infància va ser el
millor amic d’en
Daniel
Beatriu
Aguilar: és la germana del Tomàs Aguilar, i més tard
la novia del
Daniel
Javier Fumero: És un inspector famós i condecorat, però
molt mala persona. Va matar al pare de Clara. No té escrúpols, és antipàtic i
li encanta fer patir la gent. Va darrere de Fermín des de fa molt temps. Quan
era petit era amic de Carax i el fill únic dels conserges de Sant Gabriel. Era
tímid i una mica esquerp.
Gustau
Barceló: és l’oncle de la Clara Barceló, i amic del
pare d’en Daniel.
La seva professió és la mateixa que el senyor Sempere, però ell es dedica a
llibres vells i capitanejava el gremi de llibreters de vell
Lain
Coubert: és un personatge de la novel·la d’en Julià
Carax, però aquest
personatge és real, ja que algú adopta el seu nom i la seva manera de ser i
vestir i es fa passar per aquest personatge que persegueix a en Daniel, i
l’amenaça de prendre-li ell llibre i fins i tot fer-li mal. És un home amb la
cara
desfigurada i cremada, vestit amb roba de color negre, una capa i un barret
també de color negre
Núria
Monfort Masdedeu: És la filla del porter del cementiri
dels llibres
oblidats, l’ Isaac. Coneixia a en Carax, i havia tingut una història d’amor amb
ell, però ara estava casada amb un dels millors amics d’en Julià Carax, en
Miquel Moliner
Miquel
Moliner: Era un dels millors amics d’en Julià Carax.
Després de que
en Julià fugis cap a França, és ell el que segueix mantenint el contacte amb el
Julià. És va casar amb Núria Monfort, encara que ella no li va poder
correspondre amb l’amor que ell volia.
Bernarda: La Bernarda havia arribat a Barcelona poc després de la guerra,
fugint de la pobresa i d’un pare que abusava d’ ella. Venia del sud d’Espanya,
com a molt immigrants d’aquella època. Treballava a casa d’en Barceló com a
mestressa de casa. En Barceló se l’havia trobat quan ella treballava en una
parada de verdures al mercat del Born
Adrià
Neri: És el professor de piano de la Clara Barceló. El
primer cop que
aquest professor apareix a la història ens el presenten com a un home jove i
guapo
La
Rociíto: és una prostituta amiga d’en Fermín
David Martín: comparteix
l'amor pels llibres del seu antecessor, Daniel Sempere, el fill del llibreter.
Al començament de la novel · la té
17 anys, i treballa
a La veu de la
indústria, un diari de la Ciutat
Comtal. Viu, al principi, amb el seu pare en un àtic "suspès en les obres
del Palau de la Música".
Escriu relats i
s'imagina els seus personatges com si fossin reals, com
a Chloé Permanyer,
la protagonista d'Els misteris de
Barcelona, el seu primer escrit per
entregues
El pare de David: violent i drogoaddicte,
va lluitar en la guerra de les Illes Filipines. En
tornar, la seva dona, la mare de
David, l'abandona. Com que no
tenia ofici algun,
va demanar un lloc de vigilant nocturn a La
veu de la indústria. Això servirà, entre
altres coses, perquè el seu fill aconsegueixi
una ocupació en la redacció
Pedro Vidal: el padrí
literari de David. Treballa també en el diari,
escrivint una columna setmanal de successos, i
és amic de l'editor. Viu a Villa Helius,
al barri de Pedralbes, i té una bona posició econòmica.
Com a literat, és mediocre, i Martín haurà de ajudar-lo
amb la novel · la que s'ha proposat escriure.
Andreas Corelli: l'editor misteriós que persegueix a David. La seva targeta assegura que treballa en Éditions de la Lumière, a París.
Tenen la sorprenent capacitat de trobar sempre
el protagonista, a qualsevol lloc, i ho
sap tot d'ell. Vol que Martín escrigui un
llibre per a ell, a canvi li
oferirà alguna cosa que no podrà rebutjar.
Cristina Segnier: és la filla de Manuel, el
xofer de Pere Vidal. Malgrat les seves primeres reticències, acabarà sent
una mica més per a Martín que una
simple amiga.
- Isabella: jove adolescent que li
demana un treball d'ajudant a Martín, perquè "és l'únic escriptor" que coneix. També escriu, i el llibreter Sempere creu
que té talent, per això l'anima a que parli amb
Martín.
- Víctor Grandes: inspector de
policia. Martín el coneixerà
després del succés fatal en què es veuran
implicats els editors Escombrat i Escombretes, per als que Martín treballa
durant una època de
la seva vida.
Mauricio Valls : Regenta la presó de Montjuïc i vol aprofitar-se de l'obra de David Martin.
Salgado: presoner num.13. Company de cel·la de Fermin Romero de Torres a Montjuïc.
